'El Blue Oscar sempre m'ha cuidat quan som ací fora. El vincule que es crea entre el vaixell i el navegant és molt especial' G.H

1. Arribar al punt d'eixida de la Mini Transat ja és un èxit per si mateix perquè significa que has aconseguit completar més de 2500 milles navegant per tota Europa. En el teu cas, el projecte de participar en aquesta aventura comença en 2018, com sorgeix tot?

La veritat és que des de fa molts anys ho tinc al cap. Des que era xiquet he fet vela lleugera i creuer, però sempre em va cridar l'atenció la navegació en solitari i ser capaç de ser autosuficient en la mar. Vaig veure el meu primer mini fa uns 18 anys, en un viatge que vaig fer als Sabre D’Olonne per al transport d'un vaixell. Des d'aqueix moment em va semblar fascinant com podien creuar l'Atlàntic en vaixells tan xicotets, encara que ara entenc que per a poder arribar a fer la Minitransat tens de passar per un procés d'aprenentatge molt important. Després, a poc a poc vaig anar llegint llibres i coneixent mes sobre els minis…. També recorde un dia que vaig anar a Dénia a fer windsurf i en passar per davant del port amb el cotxe vaig veure un masteler que semblava un mini, em vaig anar directe a veure'l, era el mini d'Alex Pella, que estava preparant-lo per a fer la Minitransat de 2005. Des d'aqueix dia vaig saber que volia fer aqueixa regata. 

2. A partir d'aqueix moment tens el temps limitat per a preparar-vos tant tu com el vaixell, entrenar i conéixer-vos bé, com s'han anat desenvolupant aquests anys de preparació per a la Mini Transat amb una pandèmia pel mig?

Des d'un principi vaig voler fer aquest projecte amb temps, per la qual cosa l'objectiu va ser classificar-me en 4 anys i així gaudir el camí fins a la Minitransat. És increïble la quantitat de temps i energia que consumeix el mini, així que compaginar-ho amb treball i família no sempre ha sigut fàcil. A més, amb el covid, he hagut d'anar adaptant el meu programa de regates, per exemple, el meu objectiu inicial era fer dues regates a l'Atlàntic la temporada passada, però amb les restriccions de mobilitat, concentre les regates i entrens en el mediterrani. 

3. Tens un gran company per a aquest desafiament ja que el Blue Oscar ja sap el que és guanyar la Mini Transat, perquè ho va fer en 2013 i va tornar a participar en 2017...

El Blue Oscar sempre m'ha cuidat quan som ací fora. El vincule que es crea entre el vaixell i el navegant és molt especial. El model Nacira és un vaixell excepcional, és molt polivalent i estable amb vent fort. A més, quan ho vaig comprar, estava molt ben preparat, per la qual cosa em va permetre centrar-me mes a navegar.

4. Estem ja en la recta final, quin calendari o timming de competicions tens previst?

Ara mateix tinc el mini a València, el pla és tindre'l ací posant-lo a punt per a la Minitransat fins a principis de Juny. Després ho portaré a França per a participar en dues regates, la Mini Fastnet al juny i la Trans Gascogne al juliol. Després, deixaré el vaixell allí fins a l'eixida de la Transat al setembre. A principi de setembre començaré una excedència de tres mesos per a poder fer la regata. Aqueixa és la idea inicial, però amb el covid tot va canviant.

5. Fer hores de mar per a preparar-te de cara a aquest desafiament és molt important, però imagine que també cal treballar i entrenar la ment, com et prepares psicològicament?

Sobretot, m'he anat coneixent a mi mateix al llarg de totes les regates classificatòries i transports que he fet. Crec que és molt complicat simular en terra com reaccionarà la ment amb tant de cansament, somni acumulat i havent de prendre tantes decisions estratègiques. Així que m'estic basant a aprendre dels errors comesos en totes les milles navegades fins ara.

6. La Minitransat és una de les regates més exigents del món no sols pels dies que has de passar aborde, 30 aproximadament, sinó perquè cal fer-ho en un vaixell de tan sols 6.5 m d'eslora. No hi ha cuina, llits, bany… com planifiques el dia i que rutines intentes seguir?

La vida aborde depén sobretot de les condicions meteorològiques. Depenent d'elles gestiones el somni i el menjar, que al final és el mes important per a aguantar aquest ritme tant de temps. Una fallada que se sol cometre és el dormir poc, per la qual cosa sense adonar-te arribes a un estat en el qual no penses amb claredat, cal evitar arribar a aqueix punt controlant les hores de somni. A més, és fascinant com el ritme de vida es limita a les tasques essencials per a tractar de consumir el mínim d'energia.

7. Has navegat en Optimist, Làser, IRC, Per què has triat ara la navegació en solitari?

Per a mi la navegació oceànica en solitari és super completa, no sols has de saber anar ràpid, a més has de saber de meteorologia, manteniment i reparació del vaixell, gestió del somni i aliment i molt més. Per això em sembla que és un pas més per a arribar a ser un bon marí. 

 8. Què t'aporta aquest tipus de navegació?, què la fa especial?

Les sensacions quan navegues en solitari són increïbles, tot es magnifica. Has de ser capaç de gestionar tot per tu mateix, i solucionar els problemes que van sorgint. A més, és impressionant com reacciona el cos quan el sotmets a condicions tan extremes. D'altra banda, la vida es transforma en molt simple; dormir, menjar i portar el vaixell ràpid. Tota la resta s'esborra de la teua ment, no et dona temps a pensar en tot el que has deixat en terra. Aquest coctel ho fa molt bonic.

9. En un vaixell tan xicotet has de seleccionar molt bé el material que portaràs aborde, tens algun imprescindible que no et puga faltar?

El xocolate i un bon coixí perquè el cul no es ressenta de tantes hores assegut a la canya….. Jajaja. La veritat és que no ho he pensat encara. D'altra banda, aquesta l'elecció que peces de recanvi portes, aquestes sumen pes però al mateix temps et poden solucionar un problema greu, és una decisió complicada així que sempre intente portar el material per a reparar en comptes de canviar. 

10. I ja finalment, quines expectatives tens respecte a la Mini Transat 2021?, quins objectius t'has marcat?

Principalment, gaudir-ho i aprendre molt. D'altra banda, cal tindre en compte que en 10 anys els minis han evolucionat molt. Els minis d'última generació són molt ràpids, quasi quasi intractables, per la qual cosa intentaré fer-ho tan bé com siga possible respecte als minis de la meua generació.